Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines exposa d’una forma acurada, senzilla, modesta i amb humor la història de l’escola Les Carolines des del seu començament (l’any 1972) fins que les autores, Chon García-Sala i Maluy Benet, se’n van anar (1987). S’hi pot trobar la programació, metodologies, entrevistes amb els alumnes, treballadors d’aquella etapa, etc., i més de quatre-centes fotografies que fan d’aquest llibre un document inestimable d’una època molt significativa per a les vides de les autores i per a la resta de la societat.
Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines no és només un llibre de records sinó que també pot ajudar els professionals a revisar l’ensenyament actual i a trobar “noves” vies per a resoldre problemes a l’hora d’aplicar els seus objectius.
Dedicatòria
A Célestin Freinet, Paulo Freire, la doctora Montessori i Jean Piaget, pioners en posar en pràctica una nova forma de veure els infants.
A Xesco Boix qui, amb amor i saviesa, ens va deixar un llegat de cançons i d’activitats amb les quals hem gaudit milers de mestres junt amb els nostres alumnes.
A la coca de gelatina i a la vietnamita, perquè, què hauria sigut de les escoles actives sense elles abans que arribaren les fotocopiadores?
I a totes les persones que, tant en el passat com ara, han col·laborat en la tasca perquè la xicoteta societat que ens envolta siga més humana; i han cregut en el somni de crear un lloc on tots hi puguen créixer com a éssers humans protagonistes de llurs vides.
La nostra idea no era fer un llibre de dades, malgrat que n’hi ha, sinó recollir d’una forma senzilla, modesta i amb humor tot el que vam viure; alguns esdeveniments que foren molt significatius en les nostres vides, i també per a la resta de la societat, com l’acabament de la dictadura, la creació de l’escola activa valenciana, el naixement de la democràcia, el cooperativisme, els moviments de renovació pedagògica, l’escola d’estiu, etc. És a dir, tot el que vam passar des del 1972, any en què s’obrí el parvulari, a Benimàmet, fins que Chon i jo vam deixar Les Carolines. Alhora ens agradaria traslladar les idees que ens hi movíem, els nostres somnis, les nostres lluites com a ciutadanes i ciutadans d’un món que no ens agradava i com a persones preocupades i inquietes. La raó, entre d’altres, a l’hora de llançar-nos a escriure, ha estat que, mentre recordàvem les nostres peripècies, ens vam adonar que aquella etapa havia estat la que més empremta havia deixat en les nostres ànimes.
Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines no és tampoc la història de Les Carolines, sinó la nostra visió, les nostres vivències. És la part que hi vam viure. El que hi recordem. No us estranyeu, doncs, si llegint us sembla que no és exactament el que vosaltres recordeu. Cadascú viu les coses de forma diferent i ,a vegades, la memòria ens traeix. Per tant, el que no hi estiguen algunes persones o alguns fets, no ha sigut mala fe, només… mala memòria.
El llibre ha estat també una cosa viva i oberta que, sense variar la idea original, ha anat adaptant-se, ampliant-se i enriquint-se amb tots els contactes que hem tingut. Per la qual cosa si aquest llibre pertany algú, no és només a les autores sinó a tots els qui hi han col·laborat, exalumnes, personal docent i no docent, companys, familiars, pares, i tots aquells que durant molts mesos han suportat amb estoica paciència la nostra insistència perquè contesten l’enquesta, proporcionant-nos material i records.
Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines és el resultat de tot el que us hi hem explicat. A les vostres mans teniu un grapat d’esforços, il·lusions i hores de reunions. Esperem que en gaudiu llegint-lo i que trobeu una part de les vostres vides enganxades en alguna pàgina.
Les autores
