“Nikle Reynder es fumava la tercera cigarreta des que havia arribat al Palau de Justícia de la República de Birciva, i trencava així amb els quinze anys que havia aconseguit viure sense fumar. Passejant per l’esplanada de davant de l’edifici, on en mitja hora estava citat per a declarar, es preguntava com dimonis havia arribat a aquella situació. O millor dit, per què havia permès arribar-hi? Per què no havia estat ferm en les seues conviccions?
La seua advocada li havia aconsellat que respongués les preguntes compromeses amb les frases: “No ho recorde” “Fa massa temps des que van passar els fets” i coses versemblants. La nit anterior a la cita al jutjat, Nikle Reynder no havia pogut aclucar els ulls, i el poc que havia sopat encara ho sentia plegant voltes en l’estómac. Estava preocupat per si feia malament la declaració davant de la jutgessa. Ja no recordava tot el que li havia explicat l’advocada. La seua ment havia desconnectat en alguna ocasió per la falta de concentració que tenia en aquell moment, fruit del seu nerviosisme. Havia estat pensant en com era de jove la lletrada i quant sabia i amb quina seguretat i tranquil·litat parlava. Reynder, a vegades, quan un tema li afectava molt, involuntàriament desconnectava del que deia el seu interlocutor, i després no solia preguntar el que no havia escoltat perquè li feia vergonya reconèixer-ho. Què anava a dir-li?: “T’importaria repetir-ho? És que tinc un cervell que de tant en tant desconnecta”. Què en pensaria? Com a mínim, que no li interessava de què estava parlant i, segurament, que no estava bé del cap!”
Timocràcia, Maluy Benet, Caligrama Editorial
