SINOPSI de la novel·la Timocràcia
A la novel·la Timocràcia es narra, amb ironia i humor, l’evolució sociopolítica de la República de Birciva al llarg de quatre legislatures. Així com els motius pels quals la província de Birciva se separa de Redenia i esdevé un estat independent. Malgrat que tothom posà esment en evitar tot allò que els havia determinat a formar un nou país, ‒l’especulació del sòl, la contaminació, el domini de la circulació rodada, la bretxa entre pobres i rics, i especialment la corrupció que havia estat la pesta de Redenia‒ ningú, ni ideòlegs ni polítics ni ciutadans no havien comptat amb la indefugible condició humana: els sentiments inherents a l’ésser humà que el fa ser capaç dels actes més generosos i també els més egoistes i ignominiosos.
Mostra de text
«Si Age vivia feliç, la família també, perquè pensava que el seu plançó al remat havia aprés a madurar i controlar el que gastava, ja que mai més tornà a demanar diners al seu pare. Al principi tothom estava content. La família de Bear tenia el seu hereu ocupat i fent-se un currículum. Anava fent camí. Per on caminava, ho desconeixien, o fingien desconèixer-ho. I animats pel canvi del seu fill, començaren a fer-se il·lusions amb el tema de trobar-li una núvia. Els pares li tenien donada una ullada a la filla d’uns amics, de tota la vida, que era molt bona xica i molt trempada i responsable, la qual estudiava a Londres la carrera de relacions institucionals. Mai no havien gosat proposar-ho a l’altra família perquè amb l’eixelebrat del seu fill es podien haver ofès. Però ja amb un càrrec en una fundació de prestigi, les coses pintaven més bé. De totes maneres, era prudent esperar un temps, «A veure què fa el teu fill, perquè igual un dia pega una espantà i ens deixa amb el cul a l’aire» ‒li recomanà la seua dona al marquès. I així ho va fer ell.
Amb el canvi de legislatura es tancà la Fundació It Bylt, oficialment perquè l’objectiu ja estava complit, extraoficialment perquè hi havia unes quantes denúncies i no volien que ningú la investigués.
Age es quedà sense feina, però qui naix amb sort fins i tot un fet negatiu pot convertir-se-li en un de positiu. Herman Byster i Age de Bear havien sigut companys de facultat. Age no era una persona que passés desapercebuda. Herman i ell eren com la nit i el dia. Herman, de família pobre que s’ha fet a si mateix, molt seriós i responsable. I Age, de família noble, irresponsable, divertit i gens treballador. No havia anat a les reunions-tertúlies que feia Herman amb altres companys d’estudi per a arreglar el món, però sí que es coneixien perquè Herman envejava Age i sempre que podia l’ajudava en els estudis per tal d’obtenir la seua amistat. Així va conèixer la família del marquès que el convidà alguna vegada a berenar, a dinar i algun cap de setmana a la casa d’estiu, veient com era de fluida la seua amistat. Perquè Herman era com el fill que haurien volgut tenir. I la família d’Age era com la que li hagués agradat tenir a Herman. Això fou en el passat, la història de com arribà a ministre Age de Bear ja la sabem, i la mala memòria del president respecte a la relació que havia tingut amb la família del marquès Harixma van Stolen, també.»
