LA RUTINA DIÀRIA
Babette havia arribat esgotada i consumida, amb els ulls salvatges d’una bèstia perseguida, però en el seu nou entorn amable i tranquil de seguida va adquirir l’aspecte d’una minyona respectable i distingida. Havia vingut vestida de captaire, però es va revelar una conqueridora. La seva mirada fixa i profunda tenia un poder magnètic per virtut del qual tot es posava al seu lloc en silenci i per voluntat pròpia.
Al començament, com en una ocasió li havia passat al degà, les seves filles no havien estat del tot tranquil·les amb la idea de tenir una catòlica a casa. No obstant això, no volien de cap manera importunar amb la catequització una persona que havia sofert tant, a banda que tampoc no estaven convençudes que el seu francès estigués a l’altura. Sense dir-ho en veu alta, van acordar que la millor manera de menar la seva inquilina pel bon camí era l’exemple d’una vida luterana recta i pura. Així, doncs, podríem dir que en certa manera la presència de Babette va servir per esperonar moralment les seves propietàries.
Inicialment també havien desconfiat de l’afirmació de Monsieur Papin que Babette sabia cuinar. Sabien que a França la gent menjava granotes. Van explicar a Babette com fer bacallà i sopa de pa amb cervesa i van mostrar-li el procediment pas a pas. La francesa va escoltar-les amb una expressió neutra. Al cap d’una setmana, preparava el bacallà i la sopa tan bé com qualsevol dona nascuda i criada a Berlevåg.
El festí de Babette, Isak Dinsen, Ed. Petits Plaers, traducció de Maria Rossich
