«183 dies abans
Aquesta nit la novel·la s’ha apoderat de mi i m’ha despertat ben d’hora perquè comencés a treballar-hi. De vegades em fa l’efecte que no és que jo vulgui escriure una novel·la, sinó que hi ha una novel·la que vol que jo l’escrigui.
He engolit una torrada amb melmelada, dreta, al costat de la pica, per no perdre els trenta segons d’asseure’m a taula. Escriuré una sinopsi collonuda, pensava tota l’estona, una sinopsi rodona, fa tants dies que hi dono voltes que no pot ser d’una altra manera.
He instal·lat l’ordinador i la impressora a l’escriptori, a la vora de la finestra de la sala, per poder mirar-me tot aquell verd insolent quan la determinació em flaquegi. He arrenglerat els llapis, gomes i bolis a la cantonada de la taula, he tret de la bossa la llibreta on tinc totes les notes que he anat prenent els dos últims mesos, des que el Guim em va renyar: T’hauries d’apuntar les idees, o et marxaran del cap.
M’he assegut al davant de la pantalla i he premut el botó d’engegar l’ordinador. Ha sigut un instant solemne. Només m’ha faltat que un gravador es posés a cisellar la llinda de pedra del balconet:
AQUÍ REMEI SALA MUNT VA COMENÇAR
A ESCRIURE SOLA
MMXVI A.D.»
Sola, Carlota Gurt, Proa
