L’agent secret

―Ara entrarem en aquesta part de la meva investigació. ―Molt bé. ¿I què és el que n’ha tret? L’inspector en cap, que havia decidit saltar de la corda, va arribar a terra amb una franquesa sinistra. ―N’he tret una adreça ―va dir extraient sense pressa de la butxaca un tros de roba blava socarrimada―. Això … Llegiu més

Anthonie van den Wijngaerde

«UN REDESCROBRIMENT L’ANY 1986, PER UNS AVATARS CASUALS I ALIENS A LA MEUA ESPECIALITAT GEOGRÀFICA ―la imatge del monestir de Montserrat del flamenc A. van den Wijngaerde, que figurava en una col·lecció prou més àmplia, arribà a les meues mans―, em vaig assabentar de l’existència dels dibuixos valencians del mateix autor. Res no en sabíem, … Llegiu més

Josep Lozano

«He de dir que a primeries vaig intentar d’oblidar-la ocupant-me en diverses tasques, pròpies de la condició de religiós, com ara visitar malalts, socórrer vells desvalguts, recollir menjar per als xiquets pobres, i també imposant-me rigorosos dejunis, a fi que em refrenassen la lascívia de la carn. Però les ganes, l’anhel d’estar amb Constança retornava … Llegiu més

Ignasi Riera

  Malgrat el gust amarg de la repressió ―i més de tota repressió que té la ciutat com a marc―, aquell 23 d’abril de gràcia i sang va ser una Diada a l’alçada de les circumstàncies: Catalunya s’avançava a Europa, a l’Europa feia ben poc recuperada, en l’art suprem de menjar-se nens ben cuinats. Nens … Llegiu més

Què ens queda dels nostres

LA TAULETA PROUSTIANA Un dia, sense saber d’on els ve el privilegi, els ulls de sempre hi veuen més enllà del que s’han acostumat a veure. No és un fet que puguis provocar, només et cal estar obert quan la visió t’assalta per sorpresa. Potser ho havia experimentat en comptades ocasions, però mai amb aquella … Llegiu més

Timocràcia

A la novel·la Timocràcia es narra, amb ironia i humor, l’evolució sociopolítica de la República de Birciva al llarg de quatre legislatures. Així com els motius pels quals la província de Birciva se separa de Redenia i esdevé un estat independent. Malgrat que tothom posà esment en evitar tot allò que els havia determinat a … Llegiu més

Dansa de vetlatori

DANSA DE VETLATORI, SUBVERSIVA Francesc Foguet (UAB) La censura franquista s’acarnissà amb especial virulència contra el Grup 49 i en dificultà considerablement la trajectòria en auge com a companyia de teatre independent. De Dies Irae a Joan Joan, passant per Dansa de vetlatori, Crònica especial i Oratori per la mort de Víctor Jara, els censors … Llegiu més

Lawrence Durrell

«A Avinyó Al principi, les dues torres de la portalada de l’Avinyó  medieval, el Gog i el Magog de la seva vida cívica, va ser anomenades Quinquenparle i Quinquengrogne. Els ciutadans d’aquella Roma menor les travessaren dia i nit, de la mateixa manera que els records, les preguntes o les sensacions podrien passar pel cervell … Llegiu més

Elizabeth von Arnim

«7 de maig M’agrada molt el meu jardí. Ara hi soc, escrivint en l’encís del capvespre, interrompuda contínuament pels mosquits i per la temptació d’aturar-me a contemplar la meravella de les tendres fulles verdes acabades de banyar per una freda pluja. Hi ha dos mussols parats prop meu i mantenint una llarga conversa que gaudesc … Llegiu més