Maluy Benet

Segons informacions recents de Rotterdam, aquesta ciutat sembla immersa en un estat de gran agitació filosòfica. En efecte, s’hi han produït fenòmens d’una naturalesa tan inesperada, tan inaudita, tan allunyada de les opinions corrents, que m’han convençut plenament que d’aquí a poc temps tot Europa estarà convulsada, la ciència física commocionada i la raó i … Llegiu més

PRIMERA PARTE VALENCIA Gabriel Rojas 24 de julio de 1936 —¿Cómo te encuentras? Gabriel Rojas se despatarra ante su mujer, las manos en la cintura. Ángela contesta cerrando los ojos: —Bien. —¿Quieres que vaya a buscar al médico? —No. Ángela vuelve lentamente la cabeza buscando lentamente entre sus párpados entrecerrados la figura ya un poco … Llegiu més

En sentir l’esquellot, una trucada de sa mare, Patrick va interrompre en sec el seu passeig i va recórrer al trot els gairebé dos quilòmetres que el separaven de sa casa, amb Sedoso al seu costat, bleixant excitat, però aquesta vegada la broma era per a ell. ―Sent molestar-te, P.J, però Botó necessita que la … Llegiu més

[…] Y, sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama que tomase todos los grandes i diese con ellos en el corral. No se dijo a tonta ni a sorda, sino a quien tenía más gana de quemallos que de echar una tela, por grande y delgada que fuera; y asiendo … Llegiu més

―Ara entrarem en aquesta part de la meva investigació. ―Molt bé. ¿I què és el que n’ha tret? L’inspector en cap, que havia decidit saltar de la corda, va arribar a terra amb una franquesa sinistra. ―N’he tret una adreça ―va dir extraient sense pressa de la butxaca un tros de roba blava socarrimada―. Això … Llegiu més

«UN REDESCROBRIMENT L’ANY 1986, PER UNS AVATARS CASUALS I ALIENS A LA MEUA ESPECIALITAT GEOGRÀFICA ―la imatge del monestir de Montserrat del flamenc A. van den Wijngaerde, que figurava en una col·lecció prou més àmplia, arribà a les meues mans―, em vaig assabentar de l’existència dels dibuixos valencians del mateix autor. Res no en sabíem, … Llegiu més

«He de dir que a primeries vaig intentar d’oblidar-la ocupant-me en diverses tasques, pròpies de la condició de religiós, com ara visitar malalts, socórrer vells desvalguts, recollir menjar per als xiquets pobres, i també imposant-me rigorosos dejunis, a fi que em refrenassen la lascívia de la carn. Però les ganes, l’anhel d’estar amb Constança retornava … Llegiu més

  Malgrat el gust amarg de la repressió ―i més de tota repressió que té la ciutat com a marc―, aquell 23 d’abril de gràcia i sang va ser una Diada a l’alçada de les circumstàncies: Catalunya s’avançava a Europa, a l’Europa feia ben poc recuperada, en l’art suprem de menjar-se nens ben cuinats. Nens … Llegiu més

LA TAULETA PROUSTIANA Un dia, sense saber d’on els ve el privilegi, els ulls de sempre hi veuen més enllà del que s’han acostumat a veure. No és un fet que puguis provocar, només et cal estar obert quan la visió t’assalta per sorpresa. Potser ho havia experimentat en comptades ocasions, però mai amb aquella … Llegiu més