Joseph Conrad
Me’l vaig quedar mirant, mut de sorpresa. El tenia davant, vestit de mil colors, com si hagués fugit d’una companyia de mims, entusiasta, fabulós. La seva existència era incomprensible, inexplicable i d’allò més desconcertant. Era un problema irresoluble. Resultava inconcebible com s’ho havia fet per resistir, com s’ho havia fet per arribar tan lluny, com … Llegiu més